LA SERRA DE LA SOLANA

Serra allargada, d´uns 30 quilòmetres de punta a punta, força deforestada, per ponent pel seu clima més eixut i l´intens aprofitament per a llenya i carbó, i la meitat llevantina pels incendis forestals. Només la zona de Fontanars dels Alforins i algun rodal de Beneixama encara conserven algun reducte de vegetació autòctona amb carrascars i roure gal.ler així com pinars de repoblació.

SANTUARI DEL CARME

Situat en les primeres llomes de la serra de la Villa, fa de magnífic balcó sobre la Canyada de Biar i sobre la serra de la Solana. L´edifici no és de grans dimensions, però està ombrejat de pinar i la seua construcció és curiosa.

LA CANYADA DE BIAR

Últim poble de la comarca de l´Alcoià, així com frontera lingüística. És l´ultim poble del domini lingüístic català. Tot i això, econòmicament i comercial està més vinculat a Villena per proximitat geogràfica.

CASA RURAL

El paisatge agrícola, la proximitat a la serra Mariola, i la pau que es respira a la Canyada de Biar ha afavorit el turisme rural. Alguns masos han estat reconstruïts o restaurats per a albergar visitants.

EL CAMP DE MIRRA

Al Camp de Mirra o El Campet, l´any 1244 es va signar el Tractat d´Almirra, on es delimitaven els regnes de Castella i València després de ser conquerits als moros. Ara, el poble sobrepassa els 300 habitants, en retrocés, i es situa en la tranquil.la vall del Vinalopó.

BASSA DE REG

Als afores del Camp de Mirra s´emmagatzema l´aigua de la séquia del Vinalopó per als regadius del poble en una gran bassa envoltada d´oms.

BENEIXAMA

Al centre d´aquesta població plana, de carrers perpendiculars i cases baixes està la seua església, l´edifici més vistós del poble, amb dos campanars i una gran cúpula a la part darrera.

ESTACIÓ DE BENEIXAMA

Per tota la vall del Vinalopó passava el "Xitxarra", el tren que anava d´Alcoi a Cieza, passant per Bocairent, Banyeres, Beneixama, Biar, Villena... Ara la plataforma del tren és una via verda, encara sense senyalitzar.

LA SÉQUIA DEL VINALOPÓ

Entre Banyeres de Mariola i Beneixama, a través d´un assut es condueix tota la seua aigua per una séquia, que a banda de portar-la per al reg de la vall de Beneixama, també s´utilitzava per a moure alguns molins. El riu, a partir d´allí, i fins a més avall de Villena, roman sec, excepte en èpoques de pluges torrencials. El seu aspecte és més el d´una rambla.

MOLÍ DE LLUNA

Un dels molins que movia l´aigua de la séquia del Vinalopó és el de Lluna, prop del Salze. La seua construcció, més que la d´un molí, aparenta ser una casa senyorial.

EL SALZE

Pedania de Beneixama situada en camp obert, camí de Banyeres de Mariola, i prop del Vinalopó, quan ací ja només és una rambla seca.

ERMITA DE SANT ISIDRE

Al capdavall de la serra, on acaben els camps d´oliveres i ametlers, s´alça un petit turó, sobre el que es va bastir l´ermita de Sant Isidre, i més avall, l´alberg de la Talaeta, tots dos edificis pintants de blanc, així com un rètol fet de pedres emblanquinades sobre la superfície netejada de la serra.

ALBERG DE LA TALAETA

A la serra de la Solana, especialment a la zona de Beneixama, abunden els refugis i albergs, com aquest, situat a la falda de la serra, escassament a 2 quilòmetres del poble, i molt prop de l´ermita de Sant Isidre, sobre una petita lloma.

REFUGI CASETA DE CASTELLÓ

És una vella caseta de pedra a la vora del barranc de la Mollonera, molt prop del Toll Vell. Es caracteritza per la seua portada de pedra tallada i una bòveda a l´interior.

BARRANC DE LA MOLLONERA

Un dels barrancs més recòndits de la serra presenta una vegetació ben conservada, on els pinars de repoblació es veuen esguitats d´espécies autòctones com la carrasca, i en el cas de la foto, d´algun rodal de roures gal.lers, més exigents en humitat. També aprofiten aquestes condicions més favorables els pins pinastres, més vistosos que el pi blanc.

ALBERG DE RITA

Antiga casa perduda enmig de la serra de la Solana, prop del cim de l´Ascensió, envoltada de bosc i algun sembrat a la vora de la casa. Té una àmplia sala amb llar, i una taula gran.

FONT DEL BARRANC DE PÉREZ

Arribant a Fontanars des de Beneixama passem per aquesta font, els voltants de la qual s´han adequat com a àrea recreativa.

OMBRIA DE FONTANARS

A aquesta porció de serra no arribà el foc, i les ombries conserven un pinar amb carrasca i coscolla perfectament conservat. Les planures immediates a la serra estan ocupades, quasi totalment, per la vinya, base de l´economia de Fontanars dels Alforins.

LA VINYA

Fontanars s´ha guanyat el sobrenom de la "Toscana valenciana", per la quantitat de vinya. És un poble que ha professionalitzat la producció de vi, amb alguns de renom. Els paisatges agrícoles de l´extrem occidental de la Vall d´Albaida són un mosaic de colors, on predomina la vinya, però també trobem retalls de bosc (pinars i carrasques), alguns xopars pels barrancs i rierols, arbres fruiters, oliveres, ametlers, i grans masos i finques senyorials que esguiten el paisatge.

PRIMAVERA

Aquestes vinyes comencen a mostrar els primers pàmpols... i s´omplin de roselles a primers de maig, tot un espectacle on es barreja el color verd de l´herba d´una primavera plujosa, i el vermell de les roselles.

ERMITA MORERA

A mitjan camí entre Ontinyent i Fontanars dels Alforins està aquesta modesta ermita, des d´on parteix la pista forestal cap a les fonts dels Gamellons i la Duenya, arribant a eixir a la carretera de Fontanars a Beneixama. La pista travessa la serra quasi de punta a punta, i enllaça amb altres camins cap a Bocairent, Banyeres de Mariola i els refugis del terme de Beneixama, tot un entramat de camins, sendes i barrancs que ens mostraran el cor de la serra de la Solana.

OMBRIA DE LA SERRA DE LA SOLANA

La pràctica totalitat de l´ombria que dóna a Ontinyent es va cremar el 1994. Les seues formes són suaus, amb poca altura, només s´arriba als 782 metres a la Soterranya, però presenta alguns barrancs esquerps com el d´Ontinyent o el del Taronger.