serra de la solana

LA SERRA DE LA SOLANA

2008-04-16T08:19:00.000-07:00

Serra allargada, d´uns 30 quilòmetres de punta a punta, força deforestada, per ponent pel seu clima més eixut i l´intens aprofitament per a llenya i carbó, i la meitat llevantina pels incendis forestals. Només la zona de Fontanars dels Alforins i algun rodal de Beneixama encara conserven algun reducte de vegetació autòctona amb carrascars i roure gal.ler així com pinars de repoblació.

SANTUARI DEL CARME

2008-04-16T08:16:00.000-07:00

Situat en les primeres llomes de la serra de la Villa, fa de magnífic balcó sobre la Canyada de Biar i sobre la serra de la Solana. L´edifici no és de grans dimensions, però està ombrejat de pinar i la seua construcció és curiosa.

LA CANYADA DE BIAR

2008-04-16T08:13:00.000-07:00

Últim poble de la comarca de l´Alcoià, així com frontera lingüística. És l´ultim poble del domini lingüístic català. Tot i això, econòmicament i comercial està més vinculat a Villena per proximitat geogràfica.

CASA RURAL

2008-04-16T08:08:00.000-07:00

El paisatge agrícola, la proximitat a la serra Mariola, i la pau que es respira a la Canyada de Biar ha afavorit el turisme rural. Alguns masos han estat reconstruïts o restaurats per a albergar visitants.

EL CAMP DE MIRRA

2008-04-16T08:05:00.001-07:00

Al Camp de Mirra o El Campet, l´any 1244 es va signar el Tractat d´Almirra, on es delimitaven els regnes de Castella i València després de ser conquerits als moros. Ara, el poble sobrepassa els 300 habitants, en retrocés, i es situa en la tranquil.la vall del Vinalopó.

BASSA DE REG

2008-04-16T07:57:00.000-07:00

Als afores del Camp de Mirra s´emmagatzema l´aigua de la séquia del Vinalopó per als regadius del poble en una gran bassa envoltada d´oms.

BENEIXAMA

2008-04-16T07:51:00.001-07:00

Al centre d´aquesta població plana, de carrers perpendiculars i cases baixes està la seua església, l´edifici més vistós del poble, amb dos campanars i una gran cúpula a la part darrera.

ESTACIÓ DE BENEIXAMA

2008-04-16T07:47:00.001-07:00

Per tota la vall del Vinalopó passava el "Xitxarra", el tren que anava d´Alcoi a Cieza, passant per Bocairent, Banyeres, Beneixama, Biar, Villena... Ara la plataforma del tren és una via verda, encara sense senyalitzar.

LA SÉQUIA DEL VINALOPÓ

2008-04-16T07:44:00.000-07:00

Entre Banyeres de Mariola i Beneixama, a través d´un assut es condueix tota la seua aigua per una séquia, que a banda de portar-la per al reg de la vall de Beneixama, també s´utilitzava per a moure alguns molins. El riu, a partir d´allí, i fins a més avall de Villena, roman sec, excepte en èpoques de pluges torrencials. El seu aspecte és més el d´una rambla.

MOLÍ DE LLUNA

2008-04-16T07:39:00.000-07:00

Un dels molins que movia l´aigua de la séquia del Vinalopó és el de Lluna, prop del Salze. La seua construcció, més que la d´un molí, aparenta ser una casa senyorial.

EL SALZE

2008-04-16T07:35:00.000-07:00

Pedania de Beneixama situada en camp obert, camí de Banyeres de Mariola, i prop del Vinalopó, quan ací ja només és una rambla seca.

ERMITA DE SANT ISIDRE

2008-04-16T07:31:00.000-07:00

Al capdavall de la serra, on acaben els camps d´oliveres i ametlers, s´alça un petit turó, sobre el que es va bastir l´ermita de Sant Isidre, i més avall, l´alberg de la Talaeta, tots dos edificis pintants de blanc, així com un rètol fet de pedres emblanquinades sobre la superfície netejada de la serra.

ALBERG DE LA TALAETA

2008-04-16T07:25:00.000-07:00

A la serra de la Solana, especialment a la zona de Beneixama, abunden els refugis i albergs, com aquest, situat a la falda de la serra, escassament a 2 quilòmetres del poble, i molt prop de l´ermita de Sant Isidre, sobre una petita lloma.

REFUGI CASETA DE CASTELLÓ

2008-04-16T07:22:00.000-07:00

És una vella caseta de pedra a la vora del barranc de la Mollonera, molt prop del Toll Vell. Es caracteritza per la seua portada de pedra tallada i una bòveda a l´interior.

BARRANC DE LA MOLLONERA

2008-04-16T07:18:00.001-07:00

Un dels barrancs més recòndits de la serra presenta una vegetació ben conservada, on els pinars de repoblació es veuen esguitats d´espécies autòctones com la carrasca, i en el cas de la foto, d´algun rodal de roures gal.lers, més exigents en humitat. També aprofiten aquestes condicions més favorables els pins pinastres, més vistosos que el pi blanc.

ALBERG DE RITA

2008-04-16T07:15:00.000-07:00

Antiga casa perduda enmig de la serra de la Solana, prop del cim de l´Ascensió, envoltada de bosc i algun sembrat a la vora de la casa. Té una àmplia sala amb llar, i una taula gran.

FONT DEL BARRANC DE PÉREZ

2008-04-16T07:11:00.001-07:00

Arribant a Fontanars des de Beneixama passem per aquesta font, els voltants de la qual s´han adequat com a àrea recreativa.

OMBRIA DE FONTANARS

2008-04-16T07:02:00.000-07:00

A aquesta porció de serra no arribà el foc, i les ombries conserven un pinar amb carrasca i coscolla perfectament conservat. Les planures immediates a la serra estan ocupades, quasi totalment, per la vinya, base de l´economia de Fontanars dels Alforins.

LA VINYA

2008-04-16T06:56:00.001-07:00

Fontanars s´ha guanyat el sobrenom de la "Toscana valenciana", per la quantitat de vinya. És un poble que ha professionalitzat la producció de vi, amb alguns de renom. Els paisatges agrícoles de l´extrem occidental de la Vall d´Albaida són un mosaic de colors, on predomina la vinya, però també trobem retalls de bosc (pinars i carrasques), alguns xopars pels barrancs i rierols, arbres fruiters, oliveres, ametlers, i grans masos i finques senyorials que esguiten el paisatge.

PRIMAVERA

2008-04-16T06:51:00.000-07:00

Aquestes vinyes comencen a mostrar els primers pàmpols... i s´omplin de roselles a primers de maig, tot un espectacle on es barreja el color verd de l´herba d´una primavera plujosa, i el vermell de les roselles.

ERMITA MORERA

2008-04-16T06:46:00.000-07:00

A mitjan camí entre Ontinyent i Fontanars dels Alforins està aquesta modesta ermita, des d´on parteix la pista forestal cap a les fonts dels Gamellons i la Duenya, arribant a eixir a la carretera de Fontanars a Beneixama. La pista travessa la serra quasi de punta a punta, i enllaça amb altres camins cap a Bocairent, Banyeres de Mariola i els refugis del terme de Beneixama, tot un entramat de camins, sendes i barrancs que ens mostraran el cor de la serra de la Solana.

OMBRIA DE LA SERRA DE LA SOLANA

2008-04-16T06:40:00.000-07:00

La pràctica totalitat de l´ombria que dóna a Ontinyent es va cremar el 1994. Les seues formes són suaus, amb poca altura, només s´arriba als 782 metres a la Soterranya, però presenta alguns barrancs esquerps com el d´Ontinyent o el del Taronger.